Coincidint amb la finalització de l’Any Cerdà, el CCCB celebrarà el desè aniversari del seu Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà. Mogut pels mateixos principis de qualitat de vida i cohesió social del Pla Cerdà, aquest premi d’arquitectura va néixer l’any 2000 amb l’objectiu de reconèixer i promoure el caràcter públic dels espais urbans a Europa.
Assumint les ambigüitats inherents a la noció d’espai públic, el premi posa l’accent en la funció social de l’arquitectura i en el caràcter relacional i cívic de l’espai típicament urbà. El premi s’atorga tant a l’arquitecte com a l’ajuntament o administració pública que ha decidit realitzar la intervenció per tal de destacar els beneficis de l’aliança entre arquitectura i política.
El premi és una iniciativa del CCCB que compta amb la col·laboració de cinc reconegudes institucions europees: The Architecture Foundation de Londres, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París, l’Architekturzentrum de Viena, el Nederlands Architectuurinstituut de Rotterdam i el Museum of Finnish Architecture d'Hèlsinki. El guardó, de caràcter biennal, rep cada edició al voltant de dos-cents projectes provinents de més de vint països europeus, i esdevé així un termòmetre privilegiat de les principals transformacions de les ciutats d’Europa.
Tots els projectes són consultables a la xarxa a l’Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà:
http://publicspace.org
TANCADA LA CONVOCATÒRIA DE 2010
El Jurat Internacional del Premi, sota la presidència de l'arquitecte Rafael Moneo, es reunirà a porta tancada en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 25 i 26 de març de 2010. El Premi s'entregarà el 11 de juny.
Els resultats del Premi es publicaran el 29 de març.
A la 6ª Edició del Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà s'han presentat obres procedents de: Espanya (94), Itàlia (22), Alemanya (21), Regne Unit (17), Àustria (17), Holanda (16), Portugal (13) i França (11), Suïssa (10), Bèlgica (9), Turquia (8), Dinamarca (8), Irlanda (7), Eslovènia (7), Croàcia (6), Suècia (5), Polònia (4), Noruega (4), Grècia (3), Romania (2), Bòsnia i Herzegovina (2), Estònia (2), Hongria (2), Letònia (2), Lituània (2), Montenegre (2), Sèrbia (2) Albània (1), Eslovàquia (1), Ucrània (1), Xipre (1) y una intervenció transnacional.