Any Cerdà

L’objectiu d’aquest curs és revisar l’obra d’Ildefons Cerdà a la llum de dues perspectives: el projecte intel·lectual del positivisme europeu, com a ideologia de progrés, filosofia de la ciència i pràctica de la reconstrucció social postrevolucionària, i la dinàmica de Barcelona, una entitat municipal afeblida però amb uns usos i unes pràctiques d’ordenament de l’espai urbà molt consolidats i que s’anaven adaptant per respondre als reptes d’un creixement sense precedents. Es tractarà de mostrar que, per formació intel·lectual, Cerdà era un cientifista arquetípic que sols veia la producció de teories com a resultat rigorós de l’estudi empíric i com a suport racional de l’acció transformadora. El dinamisme propi de l’etapa històrica de la revolució liberal i la industrialització, ben palès en el medi urbà barceloní, fou una font d’estímuls constant i variada al llarg de la vida activa de Cerdà. Els seus treballs, fruit d’una assimilació crítica de l’experiència urbanística barcelonina, són respostes específiques a les qüestions sentides com a urgents i han de ser entesos com a peces d’un diàleg desplegat al llarg dels anys, tot i que el seu embolcall retòric els pot donar l’aparença d’afloraments parcials d’un únic corpus teòric autònom i omnicomprensiu. La gran coherència genèrica del pensament cerdanià, avui àmpliament reconeguda, no exclou punts febles, vacil·lacions i rectificacions —sobretot en aquelles matèries menys ben il·luminades per l’enginyeria— que ajuden a comprendre l’èxit (o el fracàs) parcial del Pla del 1859.

COMPARTEIX

• Facebook
• Twitter
• LinkedIn
• Del.icio.us
• Google Bookmarks
• My Yahoo
• Meneame