Any Cerdā
Activitats
L'Eixample Cerdà: illles en xarxa
03\06\2010
ORGANITZA: FUNDACIķ URBS I TERRITORI ILDEFONS CERDā (FUTIC)
LLOC: TORRE AGBAR
AV. DIAGONAL, 211
T. 933422507
.jpg)
El 3 de juny de 2010, a les 19:30 h. es preestrena a l'auditori de la Torre Agbar de Barcelona aquest documental realitzat per Rosa Vergés i produït per Diagonal TV sota el paraigües de la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC).
Sinopsi
Fins l’any 1859 en què Ildefons Cerdà va idear, dissenyar i construir el Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona aprovat un any més tard, la ciutat vivia reclosa dins unes muralles que impedien el seu creixement. Els seus ciutadans vivien ofegats, amuntegats, sense higiene i sense qualitat de vida. Ara, al segle XXI, és una ciutat extensa, viva i activa, que afronta nous reptes i té noves regles d’ús i de convivència. Una nova societat s’ha d’adaptar a canvis d’estil de vida, com ho va fer llavors amb la revolució industrial.
L’Eixample Cerdà: illes en xarxa té com a objectiu fer sentir el procés d’evolució d’una vida de ciutat. És una reflexió sobre l’anticipació i el valor de l’important llegat d’Ildefons Cerdà. Una idea de ciutat a la mesura dels ciutadans, atenent a les seves necessitats bàsiques, a la seva dignitat i al seu dret a la intimitat i a la convivència, fos quina fos la seva classe social. Una Barcelona oberta i d’acollida dels diferents usos, que ha demostrat la seva eficàcia a través del temps. Resistent als canvis i a l’evolució, però on hi tenen cabuda moltes transformacions gràcies a la planificació del seu eixample, igualitari i ordenat. No hi ha cap altra ciutat al món que hagi resistit, per exemple, l’allau del trànsit com ho ha fet Barcelona.
El documental es planteja com una mena de trencaclosques audiovisual. Amb un concepte gràfic clar i directe, segueix la pauta geomètrica del propi pla Cerdà, amb un entramat en xarxa d’octògons com a símbols dels temes que tracta i utilitzant la fotografia com a fil conductor. Una sèrie d’imatges, d’arxiu i actuals, fixen la mirada de l’espectador en cadascuna de les preocupacions de Cerdà. Des de l’habitatge i el carrer, als serveis comuns i equipaments, o els interiors d’illa com a espais verds i de relació, el transport i la comunicació.
Davant la càmera, una colla d’experts defineixen els diferents àmbits i d’altres barcelonins desglossen els temes segons les seves experiències, procurant donar una visió quotidiana i d’ús personal i social de la ciutat.
Ni culte a la memòria ni tampoc arqueologia del passat, sinó situar Ildefons Cerdà al lloc que li pertany com a visionari d’un món futur i com exemple d’inspiració i de renovació vital e imprescindible. La vigència del seu concepte de ciutat com a ésser viu en constant evolució és la millor herència per a les futures generacions.
Creador d’una nova ciència -l’urbanisme-, Ildefons Cerdà confirma amb les seves idees, tan avançades fa 150 anys, la seva vigència actual. Cerdà pensava la ciutat com una estació de pas cap a la viabilitat universal i creia en el progrés de la comunicació. El món connectat que ara coneixem li dóna la raó.
Sinopsi
Fins l’any 1859 en què Ildefons Cerdà va idear, dissenyar i construir el Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona aprovat un any més tard, la ciutat vivia reclosa dins unes muralles que impedien el seu creixement. Els seus ciutadans vivien ofegats, amuntegats, sense higiene i sense qualitat de vida. Ara, al segle XXI, és una ciutat extensa, viva i activa, que afronta nous reptes i té noves regles d’ús i de convivència. Una nova societat s’ha d’adaptar a canvis d’estil de vida, com ho va fer llavors amb la revolució industrial.
L’Eixample Cerdà: illes en xarxa té com a objectiu fer sentir el procés d’evolució d’una vida de ciutat. És una reflexió sobre l’anticipació i el valor de l’important llegat d’Ildefons Cerdà. Una idea de ciutat a la mesura dels ciutadans, atenent a les seves necessitats bàsiques, a la seva dignitat i al seu dret a la intimitat i a la convivència, fos quina fos la seva classe social. Una Barcelona oberta i d’acollida dels diferents usos, que ha demostrat la seva eficàcia a través del temps. Resistent als canvis i a l’evolució, però on hi tenen cabuda moltes transformacions gràcies a la planificació del seu eixample, igualitari i ordenat. No hi ha cap altra ciutat al món que hagi resistit, per exemple, l’allau del trànsit com ho ha fet Barcelona.
El documental es planteja com una mena de trencaclosques audiovisual. Amb un concepte gràfic clar i directe, segueix la pauta geomètrica del propi pla Cerdà, amb un entramat en xarxa d’octògons com a símbols dels temes que tracta i utilitzant la fotografia com a fil conductor. Una sèrie d’imatges, d’arxiu i actuals, fixen la mirada de l’espectador en cadascuna de les preocupacions de Cerdà. Des de l’habitatge i el carrer, als serveis comuns i equipaments, o els interiors d’illa com a espais verds i de relació, el transport i la comunicació.
Davant la càmera, una colla d’experts defineixen els diferents àmbits i d’altres barcelonins desglossen els temes segons les seves experiències, procurant donar una visió quotidiana i d’ús personal i social de la ciutat.
Ni culte a la memòria ni tampoc arqueologia del passat, sinó situar Ildefons Cerdà al lloc que li pertany com a visionari d’un món futur i com exemple d’inspiració i de renovació vital e imprescindible. La vigència del seu concepte de ciutat com a ésser viu en constant evolució és la millor herència per a les futures generacions.
Creador d’una nova ciència -l’urbanisme-, Ildefons Cerdà confirma amb les seves idees, tan avançades fa 150 anys, la seva vigència actual. Cerdà pensava la ciutat com una estació de pas cap a la viabilitat universal i creia en el progrés de la comunicació. El món connectat que ara coneixem li dóna la raó.
COMPARTEIX