Coneixem Cerdà per ser l'autor del Pla d'Eixample de Barcelona. Els seus
estudis teòrics sobre el fenomen de la ciutat contemporània li han valgut el
títol de pioner de l'urbanisme modern. Però són menys conegudes la seva
trajectòria política i la seva aportació original en l'ordenació del territori.
Cerdà forma part d'una generació que, procedent del camp del saber tècnic,
científic i de la cultura, s'adscriu en major o menor implicació a la política
del seu temps. Enginyer de Camins de formació, manifesta la seva fascinació
pels avenços tècnics que faran possible el progrés de la societat. Per a ell,
les ciutats són el lloc on emergeixen els conflictes de la nova civilització
que està naixent i que posa en evidència la necessitat d'una intervenció
tècnica eficient adreçada a la modernització dels processos urbans.
L'evolució ideològica de Cerdà el defineix com un reformador social.
Entusiasmat de jove per la revolució liberal que viu a Barcelona, es vincula al
Partit Progressista en la seva etapa de plenitud professional, quan formula
tècnicament l'operació urbanística de l'Eixample de Barcelona. La seva
identificació com a tècnic i com a polític és el resultat d'una visió essencialment
pragmàtica de la realitat, que l'acompanyarà al llarg de tota la seva vida.
En
la seva maduresa, Cerdà assoleix el màxim grau de representació política en
arribar a president de la
Diputació de Barcelona dins de les files del republicanisme federal.
És aleshores que fa la seva interessant proposta d'ordenació territorial de la
província de Barcelona, la "Confederació Regional de Municipis", basada en
una urbanització racional del territori a partir d'un sistema extensiu de
comunicacions.
Per llegir informació addicional i veure material audiovisual sobre l'exposició, pots visitar la
pàgina web de la Diputació.
També pots realitzar una
visita virtual a l'exposició.