Any Cerdā
Activitats
Presentació del llibre L'agenda Cerdà
Construint la Barcelona metropolitana
.jpg)
Aquest llibre està plantejat com una mirada sobre els reptes principals que té avui la ciutat de Barcelona a partir de les reflexions teòriques de Cerdà i de l’experiència de la construcció de la ciutat en els darrers 150 anys. Una experiència que ha tingut com a acte fundacional el Pla Cerdà.
La construcció de l’Eixample de Cerdà a l’època contemporània ha caracteritzat i ha conferit a Barcelona una identitat i una originalitat indubtables. La idea del llibre és prendre aquesta característica com a pretext i guia per reflexionar sobre els reptes del futur metropolità de Barcelona, partint de la pròpia tradició i de la seva naturalesa excepcional. De manera que la interpretació de la tradició barcelonina i els seus reptes de futur apareguin en els textos relligats de forma indestriable a partir d’allò que podem anomenar “l’agenda Cerdà”. El llibre vol ser una interpretació coral de Barcelona —ja que serà una obra col·lectiva— al mateix temps que una “provocació” al debat sobre el futur de la metròpoli barcelonina.
Amb aquesta intenció, el text estarà organitzat en tres àmbits i reunirà una sèrie d’assajos entorn de “l’agenda Cerdà” i el futur metropolità atenent a tres aspectes presents i vigents d’aquesta agenda: el primer és el problema de l’habitabilitat (intervies, o higiene en el llenguatge de Cerdà), que inclou les condicions d’habitació, la salut, el medi natural i la cnvivència de l’activitat productiva; en segon lloc hi ha la vialitat, és a dir, l’urbanisme de xarxes, un concepte central i innovador en l’obra de Cerdà, entès com a connectivitat interna de la ciutat i les seves infraestructures, i també la connectivitat que ell anomena universal, de la ciutat enfora a través de les xarxes terrestres, marítimes, aèries i virtuals, així com els seus efectes de volum i velocitat, i finalment, el tercer aspecte a analitzar és l’escala de la ciutat, que no és més que el fet metropolità (eixample il·limitat) i tots els elements afegits que aquesta idea de desenvolupament de la ciutat ha comportat i comporta encara avui: governament metropolità, relació entre l’escala urbana i la regional, posició de la metròpoli barcelonina a Europa i al món des del punt de vista de l’economia, així com la imatge de la ciutat.
El llibre és una obra col·lectiva, coordinada per l’historiador Joan Fuster i Sobrepere i en la qual participen un grup multidisciplinari d’experts: Germà Bel, Carme Borrell, Joan Busquets, Tomàs Font, Ramon Grau, Blanca Lleó, Francesc Magriñá, Francesc Muñoz, Teresa Navas, Josep Parcerisa, Francesc Robusté, Manuel de Solà Morales, Andreu Ulied i Xavier Vives.
La construcció de l’Eixample de Cerdà a l’època contemporània ha caracteritzat i ha conferit a Barcelona una identitat i una originalitat indubtables. La idea del llibre és prendre aquesta característica com a pretext i guia per reflexionar sobre els reptes del futur metropolità de Barcelona, partint de la pròpia tradició i de la seva naturalesa excepcional. De manera que la interpretació de la tradició barcelonina i els seus reptes de futur apareguin en els textos relligats de forma indestriable a partir d’allò que podem anomenar “l’agenda Cerdà”. El llibre vol ser una interpretació coral de Barcelona —ja que serà una obra col·lectiva— al mateix temps que una “provocació” al debat sobre el futur de la metròpoli barcelonina.
Amb aquesta intenció, el text estarà organitzat en tres àmbits i reunirà una sèrie d’assajos entorn de “l’agenda Cerdà” i el futur metropolità atenent a tres aspectes presents i vigents d’aquesta agenda: el primer és el problema de l’habitabilitat (intervies, o higiene en el llenguatge de Cerdà), que inclou les condicions d’habitació, la salut, el medi natural i la cnvivència de l’activitat productiva; en segon lloc hi ha la vialitat, és a dir, l’urbanisme de xarxes, un concepte central i innovador en l’obra de Cerdà, entès com a connectivitat interna de la ciutat i les seves infraestructures, i també la connectivitat que ell anomena universal, de la ciutat enfora a través de les xarxes terrestres, marítimes, aèries i virtuals, així com els seus efectes de volum i velocitat, i finalment, el tercer aspecte a analitzar és l’escala de la ciutat, que no és més que el fet metropolità (eixample il·limitat) i tots els elements afegits que aquesta idea de desenvolupament de la ciutat ha comportat i comporta encara avui: governament metropolità, relació entre l’escala urbana i la regional, posició de la metròpoli barcelonina a Europa i al món des del punt de vista de l’economia, així com la imatge de la ciutat.
El llibre és una obra col·lectiva, coordinada per l’historiador Joan Fuster i Sobrepere i en la qual participen un grup multidisciplinari d’experts: Germà Bel, Carme Borrell, Joan Busquets, Tomàs Font, Ramon Grau, Blanca Lleó, Francesc Magriñá, Francesc Muñoz, Teresa Navas, Josep Parcerisa, Francesc Robusté, Manuel de Solà Morales, Andreu Ulied i Xavier Vives.
COMPARTEIX