Any Cerdà
Any Cerdà, Programa
ILDEFONS CERDÀ
Enginyer de Camins, Canals i Ports, Ildefons Cerdà va néixer un 23 de desembre de 1815 al mas El Cerdà de Centelles. El quart de sis germans, va haver de rebel·lar-se contra el futur que li havien reservat com a capellà i desprès de cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic va començar estudis d’arquitectura i matemàtiques a Barcelona. El 1835 es va traslladar a Madrid per a estudiar a l’escola d’Enginyers, Camins i Ports, on va obtenir el títol sis anys mes tard.
Ja com a enginyer, va ingressar al Cos de Camins de l’Estat, encarregat de la construcció de les Obres Publiques i al llarg de vuit anys va ser destinat a diferents províncies espanyoles, on va agafar una important experiència professional participant en la construcció de carreteres i infraestructures de servei i transport.
La mort dels seus dos germans grans i del seu pare el van convertir en hereu de la fortuna familiar. Casat amb Clotilde Bosch, amb qui tindria quatre filles, va prendre una decisió que resultaria determinant: renunciar el 1849 a la seva plaça de funcionari per dedicar-se exclusivament a l’estudi del que ell anomenava “la idea urbanitzadora”. El seus esforços cristal·litzarien el 1859 en un projecte clau per al naixement de l’urbanisme modern: el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona. L'enorme producció teòrica que permanentment va acompanyar el seu treball va quedar sintetitzada el 1867 amb l’obra Teoría General de la Urbanización.
A més de pioner de l’urbanisme, Ildefons Cerdà va ser també un polític de caire progressista: diputat a Corts a Madrid, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses etapes i fins i tot president de la Diputació de Barcelona el 1873.
L’estiu del 1876 la mort el va sorprendre mentre feia una cura al balneari de Caldas de Besaya (Cantàbria). De la fortuna que havia heretat era ben poc el que en quedava. Els anys dedicats als seus estudis i la quantitat de treballs que l’Administració li devia havien resultat fatals per a les seves finances. Negligit per alguns dels seus contemporanis, el seu paper fonamental en la transformació de Barcelona sembla avui indiscutible.
