Any Cerdà
Fa 150 anys - El Pla Cerdà
EL PLA
CERDÀ
El Pla de Reforma i Eixample de Barcelona es considera un projecte pioner en l’evolució de l’urbanisme modern. Cerdà aspirava a una ciutat que, tot i haver arrabassat el terreny al camp, s’articulés a través de carrers amples i espais verds. Sobre el plànol l’enginyer va dissenyar una quadrícula on imperava una geometria estricta de carrers paral·lels i perpendiculars que només trencaven les grans avingudes que travessaven la trama en diagonal. Entre les principals novetats hi havia les illes octogonals que incorporaven els xamfrans per facilitar la circulació.
El Pla Cerdà de 1859 preveia una amplada dels carrers de 20 metres i considerava que només es construïssin dos costats de cada illa, deixant-hi a l’interior una zona verda d’ús públic. L’alçada màxima dels edificis era de 16 metres, equivalent a una casa amb quatre plantes. El plànol contenia un mercat cada 900 metres, un parc cada 1.500, tres hospitals, un escorxador, un cementiri, un bosc i 31 esglésies. Les grans indústries serien ubicades a prop dels dos rius i les petites i mitjanes serien distribuïdes al llarg de la trama. Pel que fa a les infraestructures l’enginyer va dissenyar un sistema per a la recol·lecció de les aigües i va integrar a la trama viària la comunicació a través del ferrocarril i carretera. El que encara avui continua sorprenent és la capacitat de Cerdà per preveure el protagonisme dels mitjans de transport en el traçat de la ciutat, un factor que ha permès que Barcelona hagi pogut adoptar els canvis profunds que els temps havien de portar com si en realitat els hagués estat esperant des de fa 150 anys.
