A tot arreu els calendaris segueixen marcant l’any 2009. A tot arreu,
menys a la ciutat de Barcelona. Des del dia 11 de juny a les 19.30
hores, a Barcelona és l’Any Cerdà. I és que la ciutat està
d’aniversari. El projecte que va donar lloc a l’Eixample, el conegut
popularment com a Pla Cerdà, acaba de fer 150 anys.
Per donar la benvinguda al nou any, l’Ajuntament de Barcelona va obrir
les portes del Saló de Cent, on es va celebrar un acte inaugural que va
comptar amb les intervencions de l’alcalde, Jordi Hereu, el Delegat de
Cultura, Jordi Martí, l’arquitecte Manuel Solà Morales, l’urbanista i
geògraf Peter Hall i el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques, Joaquim Nadal.
En el seu parlament davant els assistents que omplien el Saló de Cent,
l’alcalde va definir l’Any Cerdà com un “acte de justícia i de
revindicació cap a Cerdà” punt en el qual va coincidir amb el conseller
Joaquim Nadal, per a qui “la celebració d’aquest 150è aniversari
saldarà definitivament el deute amb Cerdà”, en referència a l’escàs
reconeixement que se li va donar a l’enginyer nascut a Centelles tant
pels seus contemporanis com en dècades posteriors. Jordi Martí, per la
seva banda, va recordar que el projecte confeccionat per Cerdà va ser
l’element que va permetre “l’entrada de Barcelona a la modernitat”.
El repte metropolità
Un per un, tots els discursos inaugurals van anar coincidint en un
mateix punt: la comparació entre les circumstàncies que van motivar la
necessitat de crear l’Eixample i el moment actual on, en paraules de
Manuel Solà Morales, cal “un nou salt endavant”. De la mateixa manera
que la Barcelona del segle XIX era “una ciutat petita molt atapeïda” a
l’interior de les seves muralles i el Pla Cerdà la va col·locar “molt
per endavant del que s’estava fent a la resta d’Europa”, segons el
britànic Peter Hall, “ara el repte és la transformació metropolitana”.
En el seu discurs, Solà Morales, va deixar clar que l’expansió que la
Barcelona del segle XXI necessita “es més un salt mental que no pas
físic”, ja que no implica l’expansió en horitzontal, sinó més aviat la
integració de totes les ciutats que componen l’àrea metropolitana en un
programa col·lectiu on s’estableixin relacions “d’interdependència i
complicitat”.
El conseller Joaquim Nadal va explicar fins a quin punt un viatge a
Nimes de Cerdà va condicionar el seu projecte, ja que va quedar tan
corprès pel ferrocarril de vapor que ràpidament va entendre el paper
que podria jugar en el desenvolupament de les ciutats, circumstància on
s’hi veu un altre paral·lelisme amb el moment actual, on l’arribada del
tren d’alta velocitat està a prop de connectar Barcelona amb Europa,
fet que segons Peter Hall produirà una transformació de l’estructura
urbana “de dimensions comparables a la construcció de les vies romanes”.
En qualsevol cas, si alguna cosa ha quedat palesa des del primer moment
és que l’Any Cerdà que ara comença no servirà només per revisar el
passat de la ciutat, sinó també per debatre sobre cap a quin futur es
vol anar.
Si voleu saber més sobre l’Any Cerdà, podeu
llegir la següent notícia o bé consultar el
programa d’activitats .