Any Cerdā
NOTICIES
El Año Cerdà se traslada a la comunidad educativa
08\07\2009
El projecte educatiu de l’Any Cerdà ha estat presentat davant la
comunitat educativa a l’acte de cloenda del curs escolar 2008-2009
organitzat pel Consorci de l’Educació de Barcelona que ha tingut lloc
al CEIP Ramon Llull. Per part del Consorci d’Educació de Barcelona han
intervingut Manel Blasco, gerent, Dolors Rius, presidenta, i Montserrat
Ballarín, vicepresidenta. Eulàlia Bosch ha explicat el projecte
educatiu de l’Any Cerdà, del quan n’és responsable junt amb Ramon
Espelt.
Així mateix, Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, ha fet una conferència titulada “La ciutat, Cerdà, l’Eixample i l’escola” en què ha definit Ildefons Cerdà com una de les persones clau de la modernitat europea. En el seu discurs, l’historiador ha volgut desmarcar-se dels discursos que fan una lectura del projecte original de Cerdà en confrontació amb la història, ja que en la seva opinió el Pla Cerdà és per sobre de tot un procés.
Segons Joan Roca, el Pla Cerdà i el Pla Rovira són fills del mateix debat entre Ajuntament, Govern Civil i Estat, ja que l’Ajuntament de Barcelona tractava de defensar unes competències que lo li havien estat reconegudes fins llavors. Si una cosa quedava clara, segons el director del MUHBA, és que el pla Cerdà no hagués estat viable sense la creació d’un espai polític adequat que permetés una unificació de decisió. En aquest sentit, Roca parla d’una primera metròpoli, filla directa del Pla Cerdà, i que es va generar el 1897 amb les agregacions dels municipis que envoltaven la ciutat. El següent canvi d’escala es produiria amb el Pla General Metropolità de 1976, que permetria la creació d’una segona metròpoli amb participació ciutadana, cohesió social i la incorporació de nous barris. El procés es completa amb el moment present, en què Barcelona afronta una sèrie d’incògnites, com ara què és la nova metròpoli o com estan teixits actualment i com resoldre els centres i les perifèries.
Pel que fa al projecte educatiu de l’Any Cerdà, que oferirà a les escoles un espai propi en internet on penjar els seus treballs i també les ubicarà al mapa de la ciutat, Joan Roca ha destacat que una escola que no tingui en compte el seu entorn no pot explicar la societat.
Així mateix, Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, ha fet una conferència titulada “La ciutat, Cerdà, l’Eixample i l’escola” en què ha definit Ildefons Cerdà com una de les persones clau de la modernitat europea. En el seu discurs, l’historiador ha volgut desmarcar-se dels discursos que fan una lectura del projecte original de Cerdà en confrontació amb la història, ja que en la seva opinió el Pla Cerdà és per sobre de tot un procés.
Segons Joan Roca, el Pla Cerdà i el Pla Rovira són fills del mateix debat entre Ajuntament, Govern Civil i Estat, ja que l’Ajuntament de Barcelona tractava de defensar unes competències que lo li havien estat reconegudes fins llavors. Si una cosa quedava clara, segons el director del MUHBA, és que el pla Cerdà no hagués estat viable sense la creació d’un espai polític adequat que permetés una unificació de decisió. En aquest sentit, Roca parla d’una primera metròpoli, filla directa del Pla Cerdà, i que es va generar el 1897 amb les agregacions dels municipis que envoltaven la ciutat. El següent canvi d’escala es produiria amb el Pla General Metropolità de 1976, que permetria la creació d’una segona metròpoli amb participació ciutadana, cohesió social i la incorporació de nous barris. El procés es completa amb el moment present, en què Barcelona afronta una sèrie d’incògnites, com ara què és la nova metròpoli o com estan teixits actualment i com resoldre els centres i les perifèries.
Pel que fa al projecte educatiu de l’Any Cerdà, que oferirà a les escoles un espai propi en internet on penjar els seus treballs i també les ubicarà al mapa de la ciutat, Joan Roca ha destacat que una escola que no tingui en compte el seu entorn no pot explicar la societat.
