Any Cerdā
NOTICIES
"Cal que des de leducació la ciutat ens escolti"
30\06\2009
.jpg)
Lali Bosch, responsable del projecte educatiu de l’Any Cerdà juntament amb Ramon Espelt, s’ha dirigit als docents de les escoles de la ciutat i als responsables del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona per destacar, en el marc de la presentació del programa educatiu que ha tingut lloc a la Fundació Godia, el paper protagonista que han de tenir els centres educatius de la ciutat en la celebració del 150è aniversari del Pla Cerdà: “Cal que des de l’educació ens situem en primer terme i la ciutat ens escolti”.
Lali Bosch, acompanyada dels comissaris de les principals exposicions de l’Any Cerdà i d’Antònia Hernàndez, directora de Promoció Educativa i Desplegament Territorial de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, ha fet èmfasi en la tasca activa que les escoles poden i han de tenir amb l’objectiu d’informar a la ciutadania i de fer-la reflexionar en l’anàlisi del propi territori, començant per les característiques intrínseques de l’edifici de l’escola, el barri on s’ubica, les comunicacions que la fan accessible, i els serveis i tipus d’usos que l’envolten: “Nosaltres hem après que moltes de les escoles de l’Eixample són verticals, i no horitzontals, que són transformacions, evolucions d’un antic bloc de pisos que s’ha convertit en una escola, amb una pista de bàsquet al terrat i un patí que esgarrapa uns quants metres en un interior d’illa”.
Com ha destacat Francesc Magrinyà, enginyer i comissari de l’exposició “L’Eixample Cerdà ,150 anys de modernitat” que organitza la Fundació Urbs i Territori a les Reials Drassanes, el punt de partida és entendre que l’Eixample abans d’una realitat va ser un projecte pensat i dissenyat. “El nostre objectiu -ha dit Magrinyà a la comunitat educativa- és que la gent, i molt especialment els nois i noies, surtin de l’exposició amb una mirada nova en vers la seva ciutat, que s’adonin que les illes tenen xamfrans i que això no és casual, que la quadrícula té una funció, que els interiors d’illa i els espais verds es distribueixen segons uns criteris, que les voreres i els carrers tenen unes dimensions i no unes altres per alguna raó”.
Miquel Coromines, arquitecte i comissari juntament amb l’arquitecte Joan Busquets de l’exposició que es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha assenyalat: “Volem parlar de l’Eixample avui, volem mostrar quina és la veritable realitat d’aquest Eixample, nascut d’un gran projecte, però convertit en una gran realitat”. L’exposició, titulada “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs projecte”, vol també deixar una porta oberta a la reflexió sobre el futur i el que tocaria fer a partir d’ara, tenint com a referència l’ambició de l’Eixample infinit de Cerdà i pensant en una escala metropolitana.
Marina López, historiadora i comissària de l’exposició “Cerdà i Barcelona, la primera metròpoli 1853-1897” que organitza el Museu d’Història de Barcelona, ha destacat que el seu objectiu és explicar una etapa cabdal de la història de la ciutat, d’una ciutat que es converteix en una metròpoli moderna, que multiplica per sis el seu terme municipal respecte la ciutat vella emmurallada. Donar a conèixer els agents que van materialitzar aquesta transformació, les reticències i contradiccions socials i polítiques, i en aquest conjunt, qui era i com es movia Cerdà.
Construir i viure la ciutat
Tres mirades per a la celebració d’un aniversari, que, com ha destacat Lali Bosch, ha de servir per conèixer millor la nostra ciutat, per donar eines als docents per explicar-la i perquè la comunitat educativa assumeixi el protagonisme que té en una ciutat que fins i tot “el trànsit es gestiona tot depenent de les entrades i sortides de les escoles”. Una mostra evident de què “no es pot separar com es construeix la ciutat de com la vivim”
La web de l’Any Cerdà és l’eina d’aquest projecte educatiu, que ha de servir per situar les escoles de Barcelona en el mapa de la ciutat, com a arxiu de la feina feta per a moltes escoles de Barcelona en anys passats, i com a espai per dialogar de nou des de les escoles amb la ciutat. Lali Bosch ha volgut finalitzar la presentació encoratjant la comunitat educativa a aprofitar les eines que a través de les exposicions brinden els professionals i estudiosos de cada disciplina, ha animat a seguir els itineraris que organitza el CCCB i el MUHBA per viure de prop la ciutat i s’ha acomiadat amb un somriure de complicitat: “Hem de procurar, amb resistència i paciència, pensar en nosaltres i amb la possibilitat que algú ens escolti”.
Lali Bosch, acompanyada dels comissaris de les principals exposicions de l’Any Cerdà i d’Antònia Hernàndez, directora de Promoció Educativa i Desplegament Territorial de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, ha fet èmfasi en la tasca activa que les escoles poden i han de tenir amb l’objectiu d’informar a la ciutadania i de fer-la reflexionar en l’anàlisi del propi territori, començant per les característiques intrínseques de l’edifici de l’escola, el barri on s’ubica, les comunicacions que la fan accessible, i els serveis i tipus d’usos que l’envolten: “Nosaltres hem après que moltes de les escoles de l’Eixample són verticals, i no horitzontals, que són transformacions, evolucions d’un antic bloc de pisos que s’ha convertit en una escola, amb una pista de bàsquet al terrat i un patí que esgarrapa uns quants metres en un interior d’illa”.
Com ha destacat Francesc Magrinyà, enginyer i comissari de l’exposició “L’Eixample Cerdà ,150 anys de modernitat” que organitza la Fundació Urbs i Territori a les Reials Drassanes, el punt de partida és entendre que l’Eixample abans d’una realitat va ser un projecte pensat i dissenyat. “El nostre objectiu -ha dit Magrinyà a la comunitat educativa- és que la gent, i molt especialment els nois i noies, surtin de l’exposició amb una mirada nova en vers la seva ciutat, que s’adonin que les illes tenen xamfrans i que això no és casual, que la quadrícula té una funció, que els interiors d’illa i els espais verds es distribueixen segons uns criteris, que les voreres i els carrers tenen unes dimensions i no unes altres per alguna raó”.
Miquel Coromines, arquitecte i comissari juntament amb l’arquitecte Joan Busquets de l’exposició que es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha assenyalat: “Volem parlar de l’Eixample avui, volem mostrar quina és la veritable realitat d’aquest Eixample, nascut d’un gran projecte, però convertit en una gran realitat”. L’exposició, titulada “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs projecte”, vol també deixar una porta oberta a la reflexió sobre el futur i el que tocaria fer a partir d’ara, tenint com a referència l’ambició de l’Eixample infinit de Cerdà i pensant en una escala metropolitana.
Marina López, historiadora i comissària de l’exposició “Cerdà i Barcelona, la primera metròpoli 1853-1897” que organitza el Museu d’Història de Barcelona, ha destacat que el seu objectiu és explicar una etapa cabdal de la història de la ciutat, d’una ciutat que es converteix en una metròpoli moderna, que multiplica per sis el seu terme municipal respecte la ciutat vella emmurallada. Donar a conèixer els agents que van materialitzar aquesta transformació, les reticències i contradiccions socials i polítiques, i en aquest conjunt, qui era i com es movia Cerdà.
Construir i viure la ciutat
Tres mirades per a la celebració d’un aniversari, que, com ha destacat Lali Bosch, ha de servir per conèixer millor la nostra ciutat, per donar eines als docents per explicar-la i perquè la comunitat educativa assumeixi el protagonisme que té en una ciutat que fins i tot “el trànsit es gestiona tot depenent de les entrades i sortides de les escoles”. Una mostra evident de què “no es pot separar com es construeix la ciutat de com la vivim”
La web de l’Any Cerdà és l’eina d’aquest projecte educatiu, que ha de servir per situar les escoles de Barcelona en el mapa de la ciutat, com a arxiu de la feina feta per a moltes escoles de Barcelona en anys passats, i com a espai per dialogar de nou des de les escoles amb la ciutat. Lali Bosch ha volgut finalitzar la presentació encoratjant la comunitat educativa a aprofitar les eines que a través de les exposicions brinden els professionals i estudiosos de cada disciplina, ha animat a seguir els itineraris que organitza el CCCB i el MUHBA per viure de prop la ciutat i s’ha acomiadat amb un somriure de complicitat: “Hem de procurar, amb resistència i paciència, pensar en nosaltres i amb la possibilitat que algú ens escolti”.
COMPARTEIX